miércoles, 2 de septiembre de 2015

Non-stop impossible!!!

Ho hem tornat a intentar però ha estat impossible fer tots els cims Non-stop.
Aquest passat cap de setmana hem tornat a pujar al Pirineu per fer un altre intent, sortim de Sant Feliu per anar a dormir a casa d’en Francesc i l’Emi a Malpàs, prop de Pont de Suert, al matí s’afegeix en Joan Perucha per fer-nos un cop de mà en la zona dels Besiberris, comencem a les 10.06 hores a la presa de Cavallers, aquest cop decidim fer primer els besiberris, ja que encara no els teníem fets ni a les proves de l’estiu i Punta Alta ja l’hem pujat tres cops, tot comença rodat, enfilem el barranc de la Malvesina fins al llac i d’aquí al Besiberri Nord, anem molt bé de temps, el dia es espectacular, progressem amb rapidesa per la cresta, en poc menys de tres hores trepitgem la Punta Celestin Passet, i retornem a la presa pel pas de l’os, en 7.58 hores estem repostant a la furgoneta i mitja hora més tard enfilem la pujada a la Punta alta.
Deixem el material d’escalada (casc, cordes, arnesos, etc.) a la furgo, en Joan també ens deixa i nosaltres cap amunt, la pujada la fem amb tranquil·litat, ja que sabem que la nit a la zona de la Pica serà dura, arribem als llacs de Comalesbienes 13 minuts mes tard que l’últim cop, ja es comença a fer fosc, just quan arribem al cim ens col·loquem els frontals, ara toca baixar i de dia les fites de pujada per la pedrera es veuen bé però de nit és un altra cosa, al final entre els llums i la lluna plena no patim cap pèrdua però si baixem amb molta cura per no caure i fer-nos mal, arribem a la furgo desprès de 4.35 hores d’haver sortit amunt. Ara toca el trasllat a la vall ferrera, en marxa, la Magda i la Silvia no paren de cuidar-nos amb menjar i beure, la cosa dura casi 3:30 hores, la pujada per la pista es fa interminable, arribem al pàrquing i ens preparem, ara en Joan Pi ens farà de llebre, al voltant de les 3 de la matinada sortim per finalitzar el nostre repte, ja sabem que no ho podrem fer en 24 hores però això no ens frena, passem pel refugi, comença la pujada, anem a poc a poc, ja les forces no son les mateixes, sembla que el trasllat ens ha fet la guitza, no hem recuperat res,al contrari, el nostre cos deu haver entrat en “modo” recuperació i ara no tira, però continuem pujant, a l’alçada de l’estany de Sotllo decidim parar 5 minuts per descansar una mica i valorar, en Jordi cau rodó, es queda adormit en 0,1 segon, jo estic buit de forces i en Joan no s’ho creu, dos cops ha vingut amb nosaltres i pràcticament no s’ha mogut de la furgo, amb les ganes que tenia de pujar aquest grup de muntanyes, a les 5.30 de la matinada prenem la decisió de baixar de la muntanya, la nostra aventura ha finalitzat aquí, després de 22 hores d’activitat arribem a la furgoneta, molt cansats i decebuts per no haver pogut realitzar el repte non-stop, el que si podem dir es que hem fet dues coses, en el que és esportiu hem pujat als 15 tresmils del Pirineu català en dues jornades diferents, sumats els temps de les dues activitats són 22.50 hores i l’altre és la solidaria, hem intentat fer mes visibles dues malalties, la fibromiàlgia i l’esclerosi múltiple, hem recaptat amb

l’apadrinament dels 15 tresmils 2200 euros als quals afegirem les donacions per les polseres i les guardioles i tots aquests diners seran donats a l’ACAF i a la FEM en breus dies, per tot això estem molt satisfets.
Volem donar les gràcies a tothom que hi ha col·laborat amb nosaltres d'una forma o l'altra, apadrinaments, donacions, material, etc., a en Francesc i l’Emi, per deixar-nos utilitzar casa seva som bases d’operacions i acompanyar-nos en trams del repte, a en Joan Perucha i en Joan Pi, per patir la nostra companyia amb resignació i suportar totes les nostres xorrades, i a les nostres famílies, Magda, Laia i Silvia, per recolzar-nos en tot el que em fet menester.
GRACIES!!!